Tres
son les aficions que en varen despertar en mi des de ben jove i
que m'han acompanyat tota la vida. Amb prou feines amb 10 anys mon pare em va posar
a les mans la primera càmara que teniem a casa, fent-me descobrir,
i amb no sap quin encert, la seva gran passió: la fotografia.
De nen em maravellava el comportament de la llum i com
formava imatges misterioses i fascinants, i com aparexien damunt
de la película amb el revelat. Altrament va ser una petita caixa de minerals que havia recullit mon pare i
que voltava per casa, la que amb intriga i captivació
em va inicià en el que més endavant es convertiria
amb una gran passió. Sense adonar-se'n, el meu pare em posava
també en el camí dels minerals. Ja de ben jove vaig descobrir la muntanya i
juntament amb les anteriors, totes tres aficions m'han fet viatjar,
m'han fet superar-me i m'han permès d'aplegar un munt d'amics.
Sens dubte qualsevol d'elles podia haver estat la meva professió
. Als 22 anys ja guanyava diners fent fotos i durant 37 anys
de professió he fet tota mena de treballs: retrat, fotografia
comercial, industrial, cientifica, de natura, creativa...i és
clar, m'he especialitzat en la fotografia de minerals. L'Eloïsa,la meva dona,amiga i companya també fotògraf i entusiasta
dels minerals, ha estat sempre la meva aliada en la meva vida professional.
De sempre m'ha fascinat el món amagat de les
coses petites, el comportament màgic de la llum sobre els
objectes i la màteria, el sorprenent resultat en topar sobre
la película, bé, actualment sobre el sensor... Però
l'ordinador es igual de màgic que el revelat. I aleshores ve el repte final de convertir la imatge en planxes,
d'afegir-hi tinta, i encabat el miracle d'ajuntar-ho tot plegat
damunt d'un gran full de paper. És el metode de l'alquimista
amb la màgia del prestidigitador, és com veure sortir-ne
cada cop el conill blanc del barret de copa. La repetició continuada d'aquest miracle
no li treu gens la màgia de la primera vegada. Encara em
maravello amb cada nova feina que faig.
|